Comiats

Amb motiu del seu vuitantè aniversari, Julian Barnes ens regala una obra alhora juganera i profunda sobre la memòria, la persistència de l'amor, com encarar el final de la vida i aprendre a acomiadar-nos. Com en altres llibres seus, no sabrem quina part és ficció, assaig o memòries. D'entrada, l'acompanyem mentre reflexiona sobre la memòria voluntària o involuntària ¿Proust, és clar¿, i sobre com els records es transformen en anècdotes, aquestes en memòria, i aquesta, sovint, en falsedats, enganys o buits. Fins que ens promet una història: ens presenta l'Stephen i la Jean, als quals ell mateix va posar en contacte a la universitat i van estar a punt de casar-se... Però no ho van fer. Fins que, passats quaranta anys, Barnes ha de posar-los en contacte de nou. Però com pot explicar-nos una història amb un buit de quatre dècades al mig? És fàcil imaginar-se assegut al costat de Barnes mentre ens demana no mirar-lo a ell sinó al món, a la vida que ens passa pel davant: «No, no deixeu de mirar.»

Nascut a Leicester (Regne Unit) el 1946, Julian Barnes és un dels escriptors britànics més prestigiosos, de la generació de Kazuo Ishiguro, Martin Amis i Graham Swift. Irònic, imprevisible i intel·ligent, és autor de les novel·les El lloro de Flaubert (1984), Anglaterra, Anglaterra (1998), Arthur i George (Angle, 2007), El sentit d'un final (Premi Booker, Angle, 2012), El soroll del temps (Angle, 2016), L'única història (Angle, 2019), L'home de la bata vermella (Angle, 2021), Elizabeth Finch (Angle, 2023) i Comiats (Angle, 2025), els reculls de contes Cross Channel (1996), The Lemon Table (2004) i Pulsacions (Angle, 2011), i els llibres de no-ficció Res a témer (Angle, 2010), Nivells de vida (Angle, 2017) i Canviant de parer (Angle, 2025), entre altres. Ha rebut nombrosos premis literaris i importants distincions: E. M. Forster de l'American Academy of Arts and Letters (1986), William Shakespeare de la Fundació FvS (1993), el Premi Àustria de literatura estrangera (2004) i Commandeur de l'Ordre des Arts et des Lettres (2004). El lloro de Flaubert, Anglaterra, Anglaterra i Arthur i George van ser finalistes del Man Booker Prize, que finalment va guanyar amb El sentit d'un final. Julian Barnes viu actualment a Londres.